Aquests dies miro la foto del primer quatre de vuit dels castellers de la Vila de Gràcia que tinc penjada al meu despatx i puc sentir l’esforç i la il.lusió que va mantenir junta a tota la colla per poder arribar a aconseguir aquella fita. Una fita molt important, el pas dels castells de set als castells de vuit no està a l’abast de tothom, però ells ho van aconseguir. I el millor de tot és que aconseguint-ho, van extendre la il.lusió a desenes i desenes de veïns de la nostra Vila.
Això és el que ens dóna la mida de fins a quin punt és important la nostra cultura popular. I en aquest sentit Gràcia és un dels districtes que més aposta per la seva protecció de manera radical, ja que pensem que protegir la cultura popular no és una opció sinó una obligació. Cultura és educació, és civilització, és emoció, és intel.ligència i és civiltat. La cultura és bàsica i per aquest motiu jo avui estic especialment content de poder cedir tan als nostres castellers de la Vila de Gràcia com a l’estimada Fundació Festa Major, un local perquè hi puguin seguir cuinant emocions, diversió i il.lusions per tots els ciutadans, sense patir per l’espai.
Les dues entitats compartiran un gran edifici de més de 1.000 metres quadrats al carrer Alzina, 7-9. Un local amb subterrani, planta baixa i dos pisos, amb una estructura particularment pensada per acollir tant torres humanes, com decorats de festa major. Serà el segon gran centre de cultura popular del districte després de la Violeta i confio que serà un element més que contribuirà a renovar i mantenir vigents les nostres tradicions i les nostres festes.
Avui espero impacient que es facin les obres, mentre imagino quin deu ser el nou repte dels castellers o com seran els nous decorats de Festa Major!
Ahir vam fer un petit homenatge al Justo Domínguez, una persona que ha dedicat més de 20 anys de la seva vida als nens i nenes que han estudiat a La Sedeta. L’hort urbà que hi han fet per als nanos porta des d’ara el seu nom. Un homenatge merescut per a una persona amb una capacitat de superació impressionant.
Centre Cívic La Sedeta
Coses de la vida, la celebració ha coincidit amb un acord important sobre el futur de la plaça de La Sedeta. Per això vull aprofitar per parlar-vos dels acords i de la necessitat d’aconseguir i generar consensos tant a nivell polític com amb els veïns i veïnes, amb els graciencs i amb les entitats que formeu part del que avui és Gràcia.
L’entesa sobre La Sedeta ha arribat després d’impulsar i dur a terme un procés participatiu entre els veïns en el qual, des del districte, hem volgut escoltar tothom i recollir les reflexions que ens heu anat fent arribar sobre aquest espai.
Amb aquests “deures” fets, finalment hem aconseguit tancar un document de bases amb Esquerra Republicana on s’acorda que la Sedeta es remodelarà guanyant més espai públic per als ciutadans, ampliant i millorant els serveis del centre cívic i mantenint el compromís de trobar un espai per ubicar a prop de la plaça un nou centre de serveis socials. L’acord a més, no cal dir-ho, està obert en aquests moments a tots els grups polítics que s’hi vulguin sumar.
Com a regidor de Gràcia us dic que és un bon acord. Crec que la solució que hem pactat recull les peticions que ens heu fet veïns i entitats, i la filosofia bàsica de tot el que s’ha dit.
Obtenir consensos majoritaris, que no vagin en detriment del servei públic ni vulnerin l’interès general és sempre un repte i sempre resulta difícil. Però no per això s’ha de renunciar a intentar-ho. En aquesta ocasió ho hem aconseguit.
Per tirar endavant les coses és necessari apropar-se… i escoltar… Un pas previ a poder transformar.
Ahir va ser el Dia Internacional de la Llengua Materna. Bon moment, doncs, per fer-vos notar que des de fa pocs dies el Roig g Gracien inclou una eina de traducció automàtica força eficaç que us permetrà accedir-hi, precisament, en la vostra llengua materna.
Feia temps que buscava algun sistema perquè sóc conscient que a Gràcia hi ha una part significativa de la població que té com a llengua materna un idioma diferent al català, i em fa gràcia facilitar-los la lectura. Primer havia pensat a limitar la traducció al castellà i l’anglès, però consultant algunes dades em vaig adonar que anava errat. En efecte, a Gràcia hi ha una comunitat important de persones sudamericanes procedents de països de parla hispana (unes 7.000 persones). Però de dins la Unió Europea, el col•lectiu més nombrós és el d’italians (al voltant dels 2.300). De francesos en tenim menys, uns 1.300, i una curiositat: tenim més alemanys que no pas anglesos. I cal tenir també en compte els amics portuguesos, tan actius, i els de Marroc, i Pakistan, i Líban, i…
O sigui que, vista la quantitat de llengües maternes diferents que tenim entre nosaltres, vaig veure que el millor era obrir el ventall al màxim. Si voleu veure com és el Roig i Gracienc en rus o xinès, només heu d’anar a la columna de la dreta i escollir l’opció que volgueu.
Evidentment, us animo a fer l’esforç de llegir la versió catalana original, però consultar de tant en tant la traducció us pot servir fins i tot per aprendre millor!
Aquests darrers dies es comença a notar que la gent de la Vila té ganes que arribi el bon temps i tornar a gaudir dels carrers i places: els foguerons, les rues de carnestoltes, una calçotada frustrada precisament pel mal temps, els preparatius de Sant Medir… Sí, passejant aquests dies per Gràcia veig que tot està a punt per reprendre l’activitat a l’aire lliure. I això m’ha fet pensar en els carrers de la Vila, tan canviats (a millor, penso) els darrers anys.
Al districte de Gràcia seguim avançant amb un objectiu de fons prioritari: guanyar espai pels vianants. Des de l’Ajuntament ens hem centrat en donar preeminència al vianant per sobre del cotxe en els nostres carrers. El resultat que perseguim és molt clar: transformar aquests carrers en vies més amables, convertir-los en autèntics espais de connexió, en camins urbans que enllacin ciutadans, llocs, equipaments i serveis. Volem carrers per les persones.
A la Vila de Gràcia durant aquest any ja tindrem en funcionament vuit de les setze illes per vianants previstes en el pla de mobilitat i arribarem a un 70% dels carrers de la Vila convertits en plataforma o semi-plataforma única. La nostra aposta és ferma: en aquests moments ja hem reformat 35.000 metres quadrats d’espai públic fent actuacions com ampliar voreres, millorar paviment i deixar voreres i calçada al mateix nivell i no ens aturarem aquí. La peatonalització de Gràcia que impulsem, però, ve acompanyada d’una estratègia de transport públic potent sense la qual no seria possible restar protagonisme als cotxes.
Hem de pensar que en una societat canviant, nosaltres volem seguir treballant per guanyar els carrers per la gent, pels veïns, pels més joves, però també pels més grans. Reduirem cotxes i augmentarem accessibilitat , perquè aquí, al districte de Gràcia, no volem que ningú es quedi fora. No volem que ningú renunciï a gaudir del seu espai públic. M’agradaria trobar-vos, tot passejant, pels nostres carrers.
Quan vaig obrir aquest blog -ja comença a tenir una edat-no m’imaginava que això de la comunicació per Internet agafaria tanta volada. I ara em sembla que sense Facebook, Twitter i no sé quantes coses més ens falti un tros de nosaltres mateixos. És el que anomenen identitat digital: una extensió de la nostra personalitat a la xarxa.
Doncs bé, el cert és que el Roig i Gracienc no havia evolucionat al ritme trepidant d’internet, i convenia donar-li una volta, perquè començava a estar obsolet. De fet, molts haureu comprovat que, malgrat la inactivitat blocaire dels darrers mesos, al Facebook no paro de penjar-vos coses.
Ara es tracta de lligar el bloc amb la resta d’eines 2.0 i especialment les xarxes socials. En definitiva, que trobeu a Roig i Gracienc la meva identitat digital completa, i no només la petita part que el blog suposa.
Però sobre tot us demanaré una cosa: malgrat la presència a la xarxa sigui una part important de mi mateix, segueixo valorant per damunt de tot la presència als carrers de Gràcia, de manera que, més enllà del contacte que poguem mantenir mitjançant la xarxa, m’agradarà veure-us sovint pel barri i les nombroses activitats presencials, analògiques i absolutament 1.0 que les entitats i les persones de Gràcia organitzen constantment!
Ahir vam tancar la Festa Major de Gràcia de 2009. Han estat uns dies intensos, en què no he pogut anar actualitzant com voldria, però aquest matí us he preparat aquest recull d’imatges que la resumeix: hi trobareu les fotos dels principals actes, tant les que m’han fet com les que he fet jo des del meu telèfon mòbil. Així podreu veure la Festa amb un altre punt de vista, i comprovar l’activitat contínua que hem tingut:
Per cert, no em puc estar de penjar el vídeo del brillant pregó del Sicus:
Aquesta ha estat una edició en què s’ha consolidat un nou model, després d’anys de treball: una festa més diürna i més familiar. Sembla que hi ha consens general en que ho hem aconseguit, sense renunciar a la vida nocturna, que també forma part de la Festa. El nou model és un marc sobre el qual hem d’anar treballant, en el camí cap a l’excel·lència, que és un camí llarg i que no es fa ni d’un dia ni d’un any per l’altre.
Agraiments
Vull expressar el meu agraiment i les meves felicitacions a les persones de la Fundació Festa Major per la feina feta, qua ha estat molt important.
També, és clar, als cossos de seguretat: els mossos i la meva Guàrdia Urbana per l’excel·lent tasca que han fet, i que ens han permès viure la Festa en l’ordre que tots volíem i desitjàvem.
Als serveis d’emergència que han col·laborat amb nosaltres aquests dies, amb una gran professionalitat que ens acompanya des de fa anys.
Als equips de neteja que han demostrat, una vegada més, la capacitat de treball que tenen, fent que la Gràcia de festa es llevi com una Gràcia de convivència, amb els carrers nets i endreçats.
Al conjunt de l’equip tècnic del Districte, el meu equip més proper, amb què treballo cada dia: serveis tècnics, serveis personals, inspecció, gerència… Tots han fet un esforç increïble perquè aquesta festa surti com ha sortit.
Un agraïment molt especial a tots els mitjans de comunicació, que han sabut transmetre l’esperit cívic de la Festa, mostrant la realitat des de tots els punts de vista: no només els aspectes dolents, sinó també els positius, que són molts. Part d’aquesta feina, per cert, l’heu pogut anar seguint al meu Facebook
I finalment, agrair els ciutadans i ciutadanes que han tingut un comportament cívic, que han estat la immensa majoria, deixant en minoria la resta.
Falta la jornada castellera
Finalment, no és per pressionar, però crec que hem viscut una molt bona festa, amb molta innovació i molt bons guarnits als carrers, entre altres aspectes molt positius. Ara només cal esperar que els Castellers de la Vila de Gràcia estiguin a l’alçada en la jornada castellera que tenim aquesta tarda!
Vinc de veure UP, la darrera pel·lícula de Disney-Pixar. És una història molt maca, i molt senzilla, d’un avi que ha perdut el seu horitzò quan mor la seva dona. Al principi el veiem com una persona gran amb tots els tòpics dolents que de vegades els atribuïm, injustament: solitaris, egoistes, malcarats, és aquell típic “viejo gruñón”: Però el mobbing immobiliari i el record de la seva dona el porten a superar tots aquests tòpics i, malgrat les limitacions –en part psicològiques- de l’edat, emprendre una nova aventura. Al costat, accidentalment, d’un nen.
Una relació intergeneracional que m’ha agradat molt. L’aventura es construeix dia a dia, i sovint amb companys de viatge inesperats.
Com veieu a la foto, hem anat a veure UP en 3D. Ha estat molt xulo. De fet, no recordo haver vist cap pel·lícula en tres dimensions des dels 80, quan et posaven aquelles ulleres cutres de cartrò i paper de cel·lofan. Res comparat amb aquestes ulleres tan modernes que ens han donat avui.
En fi, que us animo a anar-la a veure, aprofitant les nits d’agost: avui al cinema èrem ben pocs i s’estava fresquet!
Avui he portat el Xip a passar la ITV. Per tenir 14 anys està perfecte. És un joven vejete que, a banda d’estar sord, veure-hi poc i tenir artrosi, està fet un chaval. Això sí, té la mateixa gana que ha tingut sempre, i moltes ganes de passar el dia al carrer. O sigui, que malgrat ser pràcticament centenari (aquesta edat per a un gos són molts anys), ha passat la visita al veterinari sense gaires complicacions. De premi, les vacances ben aviat!
Demà comença a Barcelona The Brandery, el nou saló de moda urbana i contemporània. La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de compartir l’acte de presentació amb la model i actriu Rossy de Palma.
Als qui us agradi la moda, us recomano fer un cop d’ull a aquest saló, perquè és una bona mostra de l’aposta que Barcelona fa per, en temps de crisi, tirar endavant a base d’explotar els seus millors valors: la creativitat, la qualitat, la capacitat emprenedora. Al Brandery trobareu propostes atrevides i originals quan han portat la nostra moda a creuar moltes fronteres, fugint de convencionalismes.
Una actitud, per cert, que han fet que un organisme internacional com l’OCDE hagi batejat recentment com a “10 principis de Barcelona” les seves recomanacions al món local per afrontar la crisi. Serà que alguna cosa estem fent bé.
Últims comentaris