|
|
|||
|
Per si de cas no ho sabeu, aquesta Festa Major és la primera en què els internautes estan (estem) fent un ús veritablement intensiu de les eines 2.0. Així, la Festa va més enllà dels carrers i està molt present també a facebook i twitter. Si us voleu distreure una estoneta, podeu seguir l’activitat a twitter mitjançant aquest scroll:
Estem a menys de 24 hores que l’Isma Prados faci el Pregó de la Festa Major a la plaça de la Vila, de manera que la Festa Major de Gràcia de 2010 ja és aquí! Simplement, vull recordar-vos que teniu tota la informació al web de la Fundació Festa Major de Gràcia. I si voleu més detalls, podeu fer un cop d’ull a l’entrevista que aquest matí m’han fet a TV3, amb connexió en directe amb el carrer Verdi, on el Sergi Font ha explicat com es fan els guarniments dels carrers: són el resultat de l’esforç de moltes persones! Ah, i els internautes, recordeu que al twitter podeu fer servir l’etiqueta #fmgracia i participar al concurs de fotos amb l’etiqueta #fotogracia Les darreres setmanes estan resultant certament intenses, però això no treu que intenti trobar algunes estones per a la vida personal, que els regidors i regidores també en tenim. Com molts sabeu, una de les coses que m’agraden és mirar algunes sèries i algunes pel•lícules, i especialment Star Trek i totes les seves derivades.
Però un bon dia vaig redescobrir Galactica, una sèrie de ciència ficció que al principi em va resultar estranya, però aviat em va enganxar. Es tracta d’una actualització molt retocada d’una altra sèrie de 1978 -amb el pare de Bonanza en el paper de comandante Adama! El primer que sobta és la imatge tan fosca que té. Les naus no són blanques, netes, asèptiques i ben il•luminades, sinó que són llocs on viu gent, i s’han d’anar reparant. Són mitjans de transport que es deterioren amb l’ús. Són per tant aparells “reals”, que trontollen i fan sorolls desagradables. I el que també és molt original és l’argument. Una mica enrevessat, però molt bo: un grup d’humans intenten tornar a la Terra, però tenen un enemic molt potent, els cylon. Primera diferència amb les sèries tradicionals: els enemics no són uns éssers repugnants i de colors i formes estranys. Tenen, en tot, aparença humana. Segona diferència: els cylon van ser creats 40 anys abans pels humans. Ara, els cylon han evolucionat i volen destruir els seus creadors, que s’han acabat convertint en els seus carcellers. A la pràctica, ningú no està lliure de sospites, i qualsevol ésser suposadament humà podria ser un infiltrat. Fins i tot els líders polítics que governen els humans. Tota la sèrie està molt ben feta, però el final –que no us penso explicar- és absolutament genial. Una sèrie de ciència ficció que descriu molt bé alguns comportaments de la raça humana, amb tot el que tenim de bo… i de dolent. Els personatges també són humans, molt humans. Es traeixen, s’enamoren, menteixen, maquinen… Al capdavall, la seva situació no deixa de ser de supervivència. Total, que penso que és una de les millors sèries de ciència-ficció dels darrers anys. I això que no parla del futur, sinó dels inicis, en el seu sentit més ampli… Us la recomano!
Aquest munt de runa que veieu a la foto és un dels grans records de la meva infantesa. És la fàbrica que queda (quedava) entre Bailèn i Quevedo, a tocar de la plaça John Lennon. La foto la vaig fer dissabte, i suposo que ara quedaran encara menys elements que puguin recordar aquest edifici, en la seva major part abandonat des de fa anys. Ara es veuen des del carrer les parets de la casa de la Maruja, la portera de la fàbrica: tenia el pis just damunt de l’entrada. Allà, en aquell balconet, vaig passar moltes tardes quan era petit, mentre la meva mare anava a netejar cases per guanyar alguns diners. Altres tardes me les passava al pis de la Maria, la planxadora. Érem molt amics amb el seu nét, el Jordi. De tant en tant, des de casa del Ferran, que vivia enfront, tiràvem menjar als coloms que hi havia al sostre de la fàbrica. Ja de més gran, posava benzina en la benzinera que donava al carrer Bailèn, i que junt amb el pàrquing era la darrera activitat que quedava en l’edifici. En aquella benzinera han entrat tots els meus cotxes al llarg de 27 anys: des del primer Seat 600 fins l’actual Seat Córdoba, que em porta amunt i avall des de fa 14 anys i encara en durarà algun més! Aquests són els records que em venen al cap aquests dies, quan passo per allà per anar a veure la mare. Les obres la tenen ben atabalada. M’agafa l’enyorança, però també sento satisfacció perquè aquest espai, que és part de la meva memòria històrica, acollirà un seguit de serveis públics que aprofitarant sobre tot els infants i els joves del barri: una escola bressol, una escola de primària, pistes esportives, i estem intentant encabir-hi també un aparcament. No tornarem a veure la vella fàbrica, però segur que quan sigui un avi i vegi sortir els nens de l’escola recordaré aquests temps en què he tingut l’oportunitat de fer algunes coses per Gràcia. Diuen que amb els anys queden només els bons records. Aquest, de ben segur, en serà un. Amb una mica de retard, deixo constància de la meva participació, dissabte passat, a les jornades Diàlegs en Xarxa, que es van organitzar a la seu del PSC. La idea era compartir amb el president Montilla les experiències que hem anat acumulant algunes de les persones que des de fa anys treballem en termes 2.0 i fem d’Internet (blog, twitter, facebook…) una part més de la nostra activitat, tant política com personal. Podeu llegir bons resums generals al web de Carlos Guadián o a la mateixa Sectorial de Ciberactivisme del PSC. A més, m’agradaria compartir amb vosaltres (“a la xarxa ets allò que comparteixes”, que diu el César Calderón) els punts bàsics de la meva intervenció, que he resumit en 20 tweets (i que us penjo en slideshare per gentilesa del Pep, que em deixa el seu): 20100522 diàlegs en xarxa gespriu
View more presentations from Pep Gorgori.
Ahir a la tarda vam conéixer quin serà el cartell de la Festa Major de Gràcia aquest 2010. Ja sabeu, aquell que a partir d’ara veurem en pancartes, samarretes, programes, webs… Per tot arreu. Doncs bé, aquí el teniu, amb la seva autora i les persones que ahir vam participar en l’acte de presentació. Per si no us n’havíeu adonat… Som a mitjans de maig, i la Festa s’apropa. Bon moment, per tant, si voleu començar a plantejar-vos d’ajudar en els guarnits dels carrers. Segur que admeten voluntaris!
Aquests dies els Jardinets de Gràcia s’han convertit en un espai molt important per la ciutat. Per si mateixos sempre han tingut un pes específic com a porta d’entrada a la sempre especial Vila de Gràcia quan es pujava des del centre de l’antiga Barcelona pendent amunt. Però avui, molts anys després, els Jardinets tornen a prendre una especial rellevància pel futur de la ciutat. Com si res ja ha fet un any. Això passa amb els nens quan són petits i no t’adones que creixen, però a mi això m’ha passat també amb una plaça. Fa poc, passejant-hi, vaig adonar-me que com si res, la nova plaça Lesseps acaba de complir el seu primer any.
I al seu primer any està molt bé. M’agrada la quantitat de persones que a dia d’avui ja gaudeixen d’aquest nou espai. Sis mil metres quadrats per a vianants, per a gent gran, per a gent jove i per a nens, que són els que millor s’ho passen amb la zona de Jocs Infantils. I de casualitat he vist que també serveix de font d’inspiració per a artistes: la boníssima foto que acompanya aquest article l´he agafada del flickr del Ricard Estruch! Realment, hem aconseguit crear una nova centralitat a Gràcia, un nou punt on poder anar-hi a passejar. Aquí hem guanyat la batalla als cotxes, amb la reforma s’ha aconseguit que cada dia 17 mil cotxes menys passin per allà. Que no és poc. El que més m’agrada, però, és veure que la plaça no es queda igual, sinó que dia a dia la podem seguir millorant. De la mateixa manera que els nens petits cada dia creixen i aprenen una cosa nova, des del districte cada dia aprenem com podem fer més amables els espais pels ciutadans. És per això que conjuntament amb l’associació de Veïns i Comerciants de la plaça Lesseps hem elaborat un decàleg d’actuacions per tal de arreglar aquells aspectes que poden representar algun problema pels vianants i alhora dinamitzar tota la part sud de Lesseps. Amb aquest objectiu: programarem activitats estables a l’amfiteatre, senyalitzarem que es pot trepitjar la gespa, sensibilitzarem perquè els veïns no deixin els gossos sense lligar, plantarem més arbres i també més flors, posarem baranes en punts que ara donen problemes, i un llarg etcètera més. Tot un seguit de coses adreçades a aconseguir que la plaça no s’aturi, que segueixi endavant. M’agrada millorar les coses i de fet, ja estic desitjant veure amb quines millores complirà Lesseps el seu segon any. Però per això hauré d’esperar dotze mesos més.
Avui hem hagut de donar a l’Aquil·les i l’Ulisses una d’aquelles pastilles per prevenir els paràsits intestinals… Aquí els teniu fent un glopet després d’empassar-se-la. Al final d’aquest post trobareu un vídeo explicatiu que ens ha resultat de molt ajut, però la veritat és que la feina no és gens fàcil. Els nostres perquè són de bona pasta, però en la majoria de casos el manual d’instruccions més encertat és aquest que hem trobat a Internet. Són quinze passos molt simples: 1.- Tome el gato y acúnelo con su brazo izquierdo como si estuviera sosteniendo a un bebé. Coloque los dedos índice y pulgar de su mano izquierda para aplicar una suave presión sobre las mejillas del minino, mientras sostiene la píldora con la derecha. Cuando el gato abra la boca, arroje la píldora dentro. Permítale cerrar la boca a los efectos de que el gato la trague. 2.- Coja la píldora del suelo y saque al gato de detrás del sofá. Acune al gato en su brazo izquierdo y repita el proceso. 3.- Traiga al gato desde el escritorio y tire la píldora baboseada a la basura 4.- Coja una nueva pastilla de la caja, acune al gato en su brazo izquierdo, manteniendo las patas traseras firmemente sujetas con su mano izquierda. Fuerce la apertura de la mandíbula y empuje la pastilla dentro de la boca del animal con su dedo medio. Mantenga la boca del gato cerrada y cuente hasta 10. 5.- Saque la píldora de la pecera, y al gato de encima del armario. Llame a su esposa, que está en el jardín, para que le ayude. 6.-Arrodíllese en el suelo con el gato firmemente sujeto entre sus rodillas. Mantenga sus patas traseras y delanteras quietas. Ignore los gruñidos que el gato emite. Pídale a su esposa que sostenga la cabeza del gato con una mano, mientras le abre la boca con una regla de madera. Eche la pastilla dentro y frote vigorosamente la garganta del gato. 7.- Traiga al gato de la lámpara de la cocina. Coja otra píldora de la caja. Recuerde comprar una nueva regla y encargar unas cortinas nuevas. Barra cuidadosamente los trozos de figuras de porcelana y póngalos aparte para pegarlos luego. 8.- Envuelva al gato en una toalla grande y pídale a su esposa que lo mantenga estirado, sólo con la cabeza visible. Ponga la pastilla en una pajita de refresco. Abra la boca del gato con un lápiz. Ponga un extremo de la pajita en la boca del gato y el otro en la suya propia. Sople. 9.- Lea el prospecto de la caja para asegurarse que la pastilla que se acaba de tragar no es dañina para seres humanos. Beba un vaso de agua para recuperar el sentido del gusto. Aplique apósitos en los brazos de su esposa y limpie la sangre de la alfombra con agua fría y jabón. 10.- Traiga al gato del tejado del vecino. Tome otra píldora. Ponga al gato en el armario y cierre la puerta sobre su cuello, dejando sólo la cabeza fuera del mismo. Fuerce la apertura de la boca con una cuchara de postre. Arroje la pastilla dentro de la boca del gato con una goma elástica. 11.- Vaya al garaje a buscar un destornillador para volver a colocar la puerta del armario en sus bisagras. Aplíquese compresas frías en sus mejillas y verifique cuándo fue su última dosis de antitetánica. 12.- Llame a los bomberos para bajar al gato del árbol que hay en la calle de enfrente. Discúlpese con su vecino, que se acaba de estrellar tratando de escapar de su gato furioso. 13.- Tome la última píldora de la caja. Ate las patas delanteras del gato junto con las traseras con una cuerda.Atelo firmemente a la pata de la mesa de la cocina. Busque guantes de trabajo pesado. Mantenga la boca del gato abierta con una pequeña palanca. Póngale la pastilla en la boca seguida de un trozo de carne. Mantenga la cabeza vertical y vierta medio litro de agua a través de la garganta del gato, para que trague la píldora. 14.- Haga que su esposa lo lleve a urgencias. Siéntese tranquilo mientras el doctor le venda los dedos y la frente y le saca la píldora del ojo. En el camino de vuelta a casa, deténgase un momento en la tienda de muebles para comprar una nueva mesa. 15.- Por último, arregle con una inmobiliaria la compra de una nueva casa, y llame al veterinario, para averiguar si tiene algún hámster para vender. Heheeee… Una mica sí que va així la cosa. Amb els nostres ha estat suficient seguir els consells d’aquesta clínica especialitzada de Madrid: Aquests dies miro la foto del primer quatre de vuit dels castellers de la Vila de Gràcia que tinc penjada al meu despatx i puc sentir l’esforç i la il.lusió que va mantenir junta a tota la colla per poder arribar a aconseguir aquella fita. Una fita molt important, el pas dels castells de set als castells de vuit no està a l’abast de tothom, però ells ho van aconseguir. I el millor de tot és que aconseguint-ho, van extendre la il.lusió a desenes i desenes de veïns de la nostra Vila. Això és el que ens dóna la mida de fins a quin punt és important la nostra cultura popular. I en aquest sentit Gràcia és un dels districtes que més aposta per la seva protecció de manera radical, ja que pensem que protegir la cultura popular no és una opció sinó una obligació. Cultura és educació, és civilització, és emoció, és intel.ligència i és civiltat. La cultura és bàsica i per aquest motiu jo avui estic especialment content de poder cedir tan als nostres castellers de la Vila de Gràcia com a l’estimada Fundació Festa Major, un local perquè hi puguin seguir cuinant emocions, diversió i il.lusions per tots els ciutadans, sense patir per l’espai. Les dues entitats compartiran un gran edifici de més de 1.000 metres quadrats al carrer Alzina, 7-9. Un local amb subterrani, planta baixa i dos pisos, amb una estructura particularment pensada per acollir tant torres humanes, com decorats de festa major. Serà el segon gran centre de cultura popular del districte després de la Violeta i confio que serà un element més que contribuirà a renovar i mantenir vigents les nostres tradicions i les nostres festes. Avui espero impacient que es facin les obres, mentre imagino quin deu ser el nou repte dels castellers o com seran els nous decorats de Festa Major! |
|
||
|
Copyright © 2010 Roig i Gracienc - All Rights Reserved |
|||
Últims comentaris